La cuina ibèrica comptava amb un producte de primer ordre, fruit de la recol·lecció de la mel. Com a producte utilitzat pels pobles antics de l'arc mediterrani, la mel tenia ja una llarga tradició, però és molt probable que el món ibèric exercís un control sistemàtic sobre els eixams d'abelles.
La importància de la mel en les cuines primitives es deu, especialment al seu origen incert, ja que se'ls atribuïa una paternitat celestial. Els pobles antics creien que queia del cel; era com si una porció de cel caigués sobre la terra.
Plini el Vell, en la seva Història Natural, afirmava que “la mel […] surt de l'aire. A l'alba les dels arbres estan cobertes amb una rosada de mel […], encara que això sigui la transpiració del cel o una espècie de saliva dels estels […], ens porta el plaure de la seva naturalesa celestial”.
La importància de la mel en les cuines primitives es deu, especialment al seu origen incert, ja que se'ls atribuïa una paternitat celestial. Els pobles antics creien que queia del cel; era com si una porció de cel caigués sobre la terra.
Plini el Vell, en la seva Història Natural, afirmava que “la mel […] surt de l'aire. A l'alba les dels arbres estan cobertes amb una rosada de mel […], encara que això sigui la transpiració del cel o una espècie de saliva dels estels […], ens porta el plaure de la seva naturalesa celestial”.
Font:
No hay comentarios:
Publicar un comentario