viernes, 21 de junio de 2013

Joan López (UdL) i Miquel Sabaté (MLDC) porten les nits preromanes al Cafeïna de Lleida TV

Aquí teniu l'entrevista que va realitzar  Mariví Chacón  a Joan López, arqueòleg i professor de la UdL i  Miquel Sabaté, educador del Museu de Lleida i coordinador de les Nits Gastronòmiques al programa Cafeïna de Lleida TV:



jueves, 20 de junio de 2013

La llar dels ibers i l'alimentació

                                                                                                       Il·lustració: F. Riart

Al món ibèric no hi havia sala menjador, la xemeneia era el lloc on es reunien, on es cuinava i, segurament, el lloc on es menjava. En aquestes sales comunes, de vegades, hi ha evidències de bancs de fang o pedra situats en les parets; s'ha suposat que podien ser per asseure's i menjar o bé per treballar i posar els gots ceràmics, com ha ocorregut durant segles en els cellers de tota la Península.

martes, 18 de junio de 2013

La mel a la cuina ibèrica: un plaer de naturalesa celestial



La cuina ibèrica comptava amb un producte de primer ordre, fruit de la recol·lecció de la mel. Com a producte utilitzat pels pobles antics de l'arc mediterrani, la mel tenia ja una llarga tradició, però és molt probable que el món ibèric exercís un control sistemàtic sobre els eixams d'abelles.

La importància de la mel en les cuines primitives es deu, especialment al seu origen incert, ja que se'ls atribuïa una paternitat celestial. Els pobles antics creien que queia del cel; era com si una porció de cel caigués sobre la terra.

Plini el Vell, en la seva Història Natural, afirmava que “la mel […] surt de l'aire. A l'alba les dels arbres estan cobertes amb una rosada de mel […], encara que això sigui la transpiració del cel o una espècie de saliva dels estels […], ens porta el plaure de la seva naturalesa celestial”.

Font: 

La recepta de la "Sopa Negra" , un plat deliciós!!



L'ús de la sang, per fer les famoses sopes negres, és normal en les cuines del món; també en la cuina celtibèrica i la ibèrica. No obstant això, avui no és possible els seus ús, per la qual cosa proposem un succedani.

150g de botifarra negra
2 cebes mitjanes
100g de faves
250 ml d’aigua
Oli
Herbes variades, del tipus provençal
Sal

Primer es pelen i es tallen les cebes en brunoisse, es sofregeixen en una cassola, amb el foc molt baix, durant quinze minuts, removent de tant en tant.  Es pica la botifarra molt fina, s'afegeix a la cassola i es cou deu minuts més, a foc lent també. Una vegada fet, s'afegeixen les herbes provençals i la sal.

D'altra banda, es bullen les faves (que s'han deixant en remull durant 48 hores amb aigua embassada , per evitar que el clor les endureixi) durant noranta minuts. Les bullim amb una cambra de litre tapada. Quan ja ho tenim tot, afegim les faves i la mateixa aigua amb que s'han cuit el sofregit i la botifarra negra. Deixem que es cogui tot, a foc lent, durant cinc minuts més.

Se serveix amb una escudella alta o plat de sopa.

Aquest plat, naturalment es cuinava amb sang; com actualment no és possible, proposem succedani de la botifarra negra, que ja porta sang i, per tant, li dóna el color negre característic.

Font:



sábado, 15 de junio de 2013

L'equip de les Nits Gastronòmiques cuina receptes amb més de 3.000 anys antiguitat

El dijous 13 de juny, un grup de col·laboradors de les Nits Gastronòmiques, vam portar a terme l'elaboració de diverses versions de les receptes que es serviran durant els dos sopats programats el 21 i 22 de juny. L'equip format per Rafa Gimena (Como Pomona), Teresa Planella (Bar-restaurant FECOLL), Miquel Sabaté (Museu de Lleida), Dolors Pelegrí (Ajuntament d'Aitona), comptar amb la supervisió de presencial de Gregori Canalies, director de l'escola d'hoteleria de Lleida, i  via telefònica de Joan Santacana professor de la UB.

Després de diversos tasts es van afegir petits canvis en l'elaboració d'alguns dels plats per adaptar-los als gustos de l'actualitat, però sense perdre l'essència de la recepta preromana. Aquí teniu algunes imatges de l'experiència gastronòmica:
 
 




El Museu de Lleida serveix història en els plats de les Nits Gastronòmiques


Notícia del diari La Mañana (dissabte 15 de juny)

jueves, 13 de junio de 2013

La cervesa de Genó (Aitona), 3.000 anys de tradició cervesera a les terres de Lleida

 Catalunya HomeBrewer, juntament amb el Departament d’Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i l'empresa cervesera San Miguel van dur a terme l’any 1996 el projecte d'elaboració d’una de les cerveses més antigues d'Europa, batejada amb el nom de Zythos.

Les restes d'atuells trobats en el poblat ibèric de Genó (Aitona) van revelar la presència d'unes incrustacions d'oxalat de calci (present tan sols en atuells que han contingut cervesa). A més, es va constatar la presència d'una gran quantitat de llevats i en menor proporció la presència de bacteris làctics. No hi havia dubte aquells atuells havien contingut cervesa.

Atès que es pretenia conèixer de la forma més aproximada possible el tipus de cervesa que bevien els habitants del poblat, es va adoptar el principi que l'elaboració havia de realitzar-se únicament sobre la base dels ingredients trobats i amb el material ( atuells, tenalles, molí de pedra...) provinents de la mateixa excavació.

Tenalles procendents del poblat de l'Edat de Broze de Genó (Aitona) i que en l'actualitat es conserven exposades a la col·lecció permanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal. Fotografia: J.V. Pou

"Ibers no hi ha qui els entengui"...., al Museu de Lleida intentarem compendre'ls millor.


Clicant sobre la imatge podreu accedir al reportatge del programa divulgatiu de TV3 QUÈQUICOM, "Ibers no hi ha qui els entengui".

Aquest reportatge il·lustra com era la vida quotidiana dels pobles ibers abans de l'arribada dels romans. El mateix objectiu que pretenen les 3res Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida, conèixer millor com vivien els nostres avantpassats, els seus usos i costums.

martes, 11 de junio de 2013

Tornen les Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida amb la "Cuina preromana".


El Museu de Lleida organitza per tercera vegada consecutiva les seves Nits Gastronòmiques amb la finalitat d'apropar el patrimoni que conserva d'una manera lúdica i participativa. Aquest cop la protagonista és la "Cuina Perromana", a partir d'una sel·lecció de plats realitzada pel professor Joan Santacana (UB)  inspirats en la cuina que degustaven els pobles ibers abans de l'arribada dels romans.

Abans del sopar, gaudirem  d'un "aperitiu" en forma de visita guiada a càrrec del professor Joan López (UdL), que ens situarà en la història de les edats del Bronze i del Ferro. Per complementar l'experiència, aquest any incorporem una visita guiada al jaciment del poblat de l'Edat de Bronze de Genó (Aitona) per cortesia de l'Ajuntament d'Aitona i de Fruiturisme.


domingo, 2 de junio de 2013

Les Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida es consoliden

El Museu de Lleida ofereix a la ciutadania una gran varietat d'activitats educatives adreçades a la diversitat de públics que ens visiten. D'entre totes destaquen les vinculades a la història de l'alimentació, on a través de visites guiades dinamitzades i tallers a adaptats a totes les edats, expliquem conceptes com la introducció dels aliments a la nostra dieta, els sistemes d'elaboració i conservació dels aliments al llarg del temps i l'evolució dels hàbits de alimentaris al llarg de la història per raons culturals i religioses.





Degut a l'èxit que aquesta aposta per la didàctica del patrimoni -des de la perspectiva de l'alimentació- ha tingut tant amb el públic escolar com amb el familiar, el Museu va decidir impulsar les 1es Nits Gastronòmiques amb el denominació "El Sabor de la Història", amb la col·laboració del reconegut cuiner lleidatà Josep Lladonosa i Giró. En la primera edició celebrada l'any 2011, la vetllada gastronòmica va centrar-se en la influència de la cuina catalana en la Roma dels papes Borgia i va consistir en una visita guiada per l'àmbit baix medieval del Museu a càrrec de Miquel Sabaté, coordinador de les Nits Gastronòmiques, i d'una conferència del xef Lladonosa sobre les tècniques culinàries de l'època, prèvia al sopar temàtic cuinat per ell mateix.

L'any 2012, el fil conductor de les 2nes Nits Gastronòmiques va ser la relació entre cuina i tecnologia al voltant d'un dels personatges més destacats del Renaixement: Leonardo da Vinci. Amb la referència del llibre "El Còdex Romanof", que relata la estreta relació que va tenir el polifacètic personatge amb la gastronomia, el Museu de Lleida va cercar la complicitat del periodista gastronòmic Rafa Gimena i de la Blocaire especialitzada en "cuina tecnològica" Anna Hallado. En primer lloc Miquel Sabaté va portar a terme una visita per situar en la història a Leonardo da Vinci amb la "complicitat" de les obres d'art de las col·lecció permanent del Museu. Tot seguit, els assistents van poder gaudir d'un menú inspirat en receptes atribuïdes al geni florentí, cuinades gairebé en la seva totalitat amb robots de cuina, amb l'objectiu d'evocar els invents que aquest va realitzar per a les cuines dels Mèdicis a Florència i els Sforza a Milà.

En aquesta tercera edició viatgem als nostres orígens gastronòmics amb la finalitat d'evocar una etapa de la nostra història que, en molts aspectes, encara ens és desconeguda. El nostre propòsit és aportar una mica de llum sobre la vida dels nostres ancestres amb la col·laboració de dos grans especialistes en la matèria els professors universitaris Joan López (UdL) i Joan Santacana (UB), i del periodista gastronòmic Rafa Gimena (Como Pomona). Aquest any incorporem una novetat, una visita al Jaciment de l'Edat de Bronze de Genó amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Aitona i de Fruiturisme.cat.

Miquel Sabaté
Tècnic del Museu i coordinador de les Nits Gastronòmiques